Les (putes) Senyoretes

Ahir vaig anar una estona a veure les Senyoretes a Torelló.

No hi havia anat mai al carnaval de torelló i tot i que només hi vaig estar una curta estona, va ser suficient per adonar-me que Torelló és  la capital de la festa, si més no a mode comarcal. I bé, de fet és bastant dramàtic.

L'ambient és bastant distret però no gaire agradable la veritat. Algun company em recordava “ja és això, vens a desfasar-te” amb cubata i porro en mà, però no mi vaig trobar gaire còmode. L'únic interessant que transmet aquella disbauixa són ganes de torrar-te, de fer el burro; convidar-te a la desinhibició de tota moral per acabar ofegat amb el teu propi vòmit.
Jo em torro al bar del meu poble o a casa, recollidet i sense fer mal a ningú, penso que és la millor manera. Torrar-se sol o en petit comitè és altament recomanable, els efectes són els mateixos sense córrer el risc (o disminuint-lo) de fer el ridícul. En fi, m'estic anant per les branques i no us vull fer perdre el temps amb això ara mateix. El tema del que us vull parlar és l'estupidesa femenina o feminista més aviat. No us equivoqueu, no faig gala de misoginia ni em consider-ho masclista però la cosa té delicte.

De totes les noies que vaig veure disfressades, amb probabilitat propera a 1 anaven vestides de jugadors de futbol. Doncs molt bé, on cullons està el transvestiment quan l'hàbit és futbolístic? És que no hi ha equips femenins? De veritat que si fos dona em faria vergonya identificar-me com a tal. També he de pensar que moltes d'aquestes noies (segur que totes), la resta dels 364.25 dies de l'any seran hooligans del feminisme. Amb quina credibilitat hauran de ser presses?

Pel que tinc entès, la tradició marca que les noies també es transvesteixen. Per cert no entenc per què sempre s'estereotipen amb els oficis masculins, o potser es que els homes també ho fan, però només amb un d'ofici, el de meuca (cada dia costa més identificar una meuca). Quina poca imaginació.

Em vaig horroritzar. Dones no aneu bé, quan s'adopta una postura o veredicte ens les vicissituds de la vida, hom l'ha de mantenir no amb extremisme però si amb fermesa. Ja sou grandetes i aquesta idea que “de festa tot si val” és denigrant i molt poc responsable. Sé que els homes també la comparteixen però ells ja ho tenen tot fet.

Hi ha temes que en que en cap cas s'ha de perdre el rigor, la guerra de sexes n'és un d'ells. Si permeteu que la diversió banalitzi els vostres ideals és que no esteu a l'altura. També ens hem de divertir és clar, però en el divertiment és quan s'ha de ser més estoic amb un mateix.

Agrupeu-vos i reivindiqueu, teniu molt per fer i no us podeu permetre riure-us de la manca de virtut en la vostra causa. El que vaig veure ahir em va mostrar un col·lectiu que borda molt però amb molt poca autoestima, immadur, que s'arronsa quan el cos ho demana.