Avui he anat a Barcelona, si, ja sé que no sona molt espectacular però per a un osonenc com jo anar-hi es una aventura (els osonencs tenim una espècie de barcelofobia paranoide) Com que no sóc gaire bo explicant viatges començaré pel primer lloc on he anat.
El primer lloc que he visitat ha estat el cash converters (una cadena de "tiendas de empeño") per comprar un cable link per a la gameboy.
Quan he arribat encara no havien obert però hi havia una bona col·lecció d'immigrants amb pinta de consumidor de drogues esperant a la porta. El més jove de tots portava una bicicleta bmx, segurament per vendre i encara mes segurament robada (visca els prejudicis) els altres eren més grans i seguien un patró bastant definit: ulleres de sol, barba mal afeitada, xupa de malote, texans i unes bambes nike d'aquelles que sembla que portin molles a la sola. Compartien també aquella subtil però innegable actitud furtiva de la gent de vida "xunga".
A part d'aquests personatges també hi havien un parell de persones que miraven amb falera els mòbils de l'aparador, en aquell moment he començat a fer una de les meves reflexions nazis-esticpersobredetot sobre el patetisme de voler un mòbil bo, d'aquells que molen i anar-el a comprar al cash converters, es com els que fumen marlboro de liar, simplement llastimós.
Quan han obert gairebé tothom ha anat a la secció on et compren coses, jo he anat cap a la vitrina dels videojocs, entre altres tresors he pogut trobar el cable desitjat. Victòria! un euro amb cinquanta i pa la saca.
Després d'això he decidit anar a passejar pels voltants del macba.
Just quan he arribat hi havia la heroica guàrdia urbana fent una de les seves grans operacions, la víctima del dia eren els entranyables homeless que habiten el macba. Ja té collons que vinguin a emprenyar-els a casa seva, a la seva puta cantonada, com si tingués algun sentit, demà hi seran igual. Si almenys els hi cardessin un parell d'hòsties diria que fan alguna cosa, sigui o no sigui moral, però van i els hi demanen la documentació. Quina puta broma es demanar la documentació a algú que viu al carrer? Bé no m'enrotllo més que el que he dit tots ho sabíem.
Després d'això he anat a els pakis de la cantonada de ferlandina a pillar berenar, em cauen bé els pakis, bons preus i tracte correcte. A la caixa tenien adhesius de marques de skate, ben fet que fan, són els seus principals clients.
He berenat assentat al macba que es el més guai i cosmopolita que hi ha. Realment, els skaters del macba vistos des de fora (avui jo no portava l'skate) semblen una colla de malcriats exhibicionistes fanàtics de la roba cara.
Després d'això he anat a voltar botigues, per veure si trobava un producte que m'ajudés a definir la meva personalitat única davant dels altres.
He començat per una de discos, la que m'ha semblat mes "underground" de tot el carrer tallers. El meu primer instint ha sigut anar cap a el racó de la tralla, pensava que allà tindrien almenys una lleixa de l'estanteria dedicada al grindcore o un apartat de hc on trobar la discografia de HHH (on collons la venen?) no he trobat res, també he mirat la secció de black metal i era patètica, potser si que tenien una estanteria sencera però era evident que només la tenien per acontentar els gustos dels "niñatos" gòtics "que sufren mogollón" escoltadors de dimmu borgir i cradle of filth. L'únic decent que he vist era un disc de satyrcon i uns quants mayhem (no, no tenien el famós bootleg amb en Dead amb el cap rebentat i l'escopeta a la portada) Enmig de la secció de black he trobat els bons de napalm death. En aquell moment he sentit un gran impuls d'apartar els gafapastas a cops de discografia de Dimmu Borgir (que es per l'únic que serveix) i demanar al dependent per algun disc ben difícil i ben obscur, només per donar la nota, però no ho he fet.
Per cert el raval està plagat de botigues merdoses de gent que es creu dissenyadora de moda per haver estampat quatre samarretes i tenir un local "minimalista" (no tenir diners i acabar pintant totes les parets de blanc i tenint només dues estanteries de roba) en general abunden les botigues absurdes tant per producte com per preu.
Quan m'he avorrit de mirar botigues he creuat a les rambles per anar a la banda güai del raval (bé no se si allò es el raval) si fa o no fa el mateix però encara més for guiris. Al final he acabat entrant a l'església de santa maria del pi (està molt ben ambientada amb pidolaires a la porta i tot) ha set interessant saber que allà va ser batejada sta Joaquima Vedruna la qual dona nom a un carrer on vaig viure ja fa anys i la rosassa gòtica mereix una vista des de dins. També té un orgue força maco, l'original del segle XVI es va destruir a la guerra cívil i el que tenen ara està en construcció (accepten donacions per acabar-lo) per cert a la web també he vist que tenen un arxiu espectacular amb documents a partir del segle XII i de lliure accés (no se per que ho dic dubto que ningú que llegeixi això hi faci consultes) Tot plegat m'ha fet pensar en el cost cultural de la gerra civil.
No us l'esperàveu eh aquest racó cultural?
Després d'això s'ha posat a ploure i he tornat cap a Taradell Town.
hoygan mu e pasat mol ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada