La M. ha tornat,
La sorpresa ha estat extasiant, increïble. Avui he anat a sopar al McDonalds, la primera sorpresa l'he tingut en demanar el McMenu, la màquina de begudes estava espatllada, podia entreveure que no seria una nit com les altres, una veu molt dolça que em resultava curiosament familiar tot i que no he pogut identificar m'ha ofert aigua, cervesa o suc, delimitant tota possibilitat. Em decanto per la primera, i poso rumb a la finestra número dos.
En arribar a la finestreta veig una cara nova, la noia que em cobrà; però la sorpresa es reservava al segon pla, just darrere de la caixera, la noia que atenia les comandes i instruïa a la nova, allà, “ella”. La sensació fou indescriptible. Vaig advertir el fred que tenia; s'amagava les mans dins les mànigues deixant solament al descobert el dit índex per marcar la pantalla. Certament el fred l'afavoria i és que en veure la bomber vermella de “McAuto staff” cremallera fins a dalt, tapant fins al llavi inferior, vaig recordar el sonet de Garcilaso de la Vega “En tanto que de rosa y azucena se muestra la color en vuestro gesto...” el contrast del negre atzabeja del cabell, amb la pal·lidesa de llurs faccions em deixà bocabadat un altre cop.
No va ser fins la tercera ronda que m'identificà (espero que la nova no m'agafi por), “Un altre cop?”, felicitat. La creu de la vetllada va ser el gelat amb cafè, s'ha apujat un 115 % (el postre al que feia referència en la primera entrada del blog), oblideu-lo. Ahir em vaig prendre només un qual luxe s'esdevingui. No obstant, la tornada de la M. no podrà ser eclipsada per un maleit producte, tot i que és un llàstima...
En qualsevol cas, avui tornaré a la fàbrica dels somnis a fi i efecte de passar una altra nit màgica que alimenti els meus somnis.
PS: No volia tornar a escriure sobre el McDonalds ni personal relacionat, però suposo que hom no pot defugir d'allò en el que basa la seva vida.
Senyor Ibai, com a nou seguidor d'aquest blog només li dessitjo que la policia no arribi mai a llegir aquesta entrada ja que el qualificarien com a un assetjador paranoide amb tendencies a la reincidència.
ResponEliminaRespecte al comentari de la fàbrica de fer somnis, no hi estic totalment d'acord, considero que les persones que s'alimenten de somnis platònics acaben destruits per ells mateixos.
No estic dient que aquest sigui el seu cas, ja que considero que axò només els passa a un col·lectiu de gent amb un encefalograma amb tendencies a aplanar-se.