dimarts, 4 de gener del 2011

Precarietat laboral

La M. ha marxat,

Santa innocència, no es va adonar mai que el McAuto només era un pretext per observar, amb devoció i admiració, la noia més maca que he vist mai.

Aquest dia podia arribar, ho sabia. De fet no se veritablement si ja no hi treballa, però fa més d'un més que no la veig i, com a mínim i vaig cada dia. L'última vegada que ens varem veure va ser abans de festes, amb la plantilla titular (en Jeff, la Laura, en Donaire, etc... per cert, la Laura fa el millor gelat amb cafè del McDonalds). En tant que festes, amb els suplents, no hi era però encara hi havia esperança. Amb la tornada dels de tota la vida, la part real del seu retorn començà a bastir-se imaginària. Quina llàstima.

El record, roman impertèrrit; l'últim sopar, esbossant un somriure que impressiona, veu angelical, rapsòdia amb dolça melodia "un altre cop aquí?" mentre inclinava sutilment, no més de cinc graus, el cap en direcció ponent, lluint així el coll, quin coll... excels, amb una sensualitat innata el movia en la descripció d'un moviment perfecte. Em deixà exànime, garratibat. Encara no puc entendre com pot algú quedar indiferent.

Va ser l'única vegada que em va dirigir la paraula fora del context servicial, potser perquè al viatge anterior hi vaig posar un parell i li vaig agrair el McMenú adjuntant el seu nom darrere el "gràcies". Aquest gest tant quotidià i insignificant per a la majoria a mi em va requerir dies de preparació mental (sóc un reprimit i un covar). Però la felicitat va ser màxima al comprovar em retornà la confiança.

Encara conservo el tiquet de l'últim sopar, estic buscant algun marc una mica maco perquè la meva vida tingui sentit, per emmarcar-lo.

Pensareu que estic malalt i que em monto pel·lícules a dojo per no res. En efecte, dormo amb dos coixins, el primer, l'ortodox, sota el clatell, i un altre en posició perpendicular al qual m'hi abraço. Al McDonalds sóc el del gelat amb cafè, sospito que se'm coneix internament com "el flipao del helao". No tinc cap pretensió per res, com deduireu del títol del blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada