Ens ordenàvem per edat i la hermana V. (D.E.P) una monja ja molt gran i geperuda que sordejava una mica i no se l'entenia quan parlava feia quant control d'accés, repelint a empentes els agosarats que es colaven. Després sèiem a els nostres llocs designats del menjador. En aquell moment començava un ritual molt important, la benedicció de la taula.
La gendarme E., vull dir la germana E., donava el to de l'himne que tocava aquell dia (O Déu pare omnipotent, O pare Déu, un senzill pare nostre...) i tots l' l'acompanyàvem cantant amb el braç dret en alt, presidits per la imatge de la verge penjada a la paret. No acompanyar l'himne del reich era una falta greu,cantar una paròdia de la cançó era gravíssim.
En acabar el mantra, la germana E. ens desitjava bon profit i nosaltres li donàvem les gràcies. Tot seguit es servia el dinar, depenent de l'edat t'ho havies de fer tu o venia un guarda a posar-te el ranxo. No menjar de tot era castigat , llençar menjar d'amagat era castigat, m'havien castigat innumerables cops per parlar "massa" mentre dinava, també m'havien castigat per no agafar la forquilla correctament, si no tenies la mans sobre la taula Herr Hermana L. (aka das Fußballer) t'agafava la ma i te la feia picar amb força contra la taula repetides vegades.
El càstig gairebé sempre consistia en fer copia i era impartit per la senyoreta P. la senyoreta P. era der commander a el pati de després de dinar. Exercia un poder despòtic i negligent, es quedava tota la hora prenent el sol a les grades amb les seves "ajudantes" (nenes petites que com si d'una Juden dienstordnung es tractés es dedicaven a el xivatasso dels seus companys) ignorant gairebé qualsevol problema (recordo una vegada en que un tal B. va emènyer a A., A. va caure i es va trencar el braç i P. en comptes de portar-lo a l'hospital del reich li va dir que era un ploramiques i el va fer esperar una hora a que acavés el pati per trucar a els seus pares.)
Recordo també que cuan plovia haviem d'anar a audiovisuals a veure una pel·licula (el pare coll tenia una videoteca extensa però per algun motiu sempre veiem: mafalda,mi chia,babe el porquet valent o solo en casa, un cop ens van posar la misión però van haver-hi traumes.) en una ocasió alguna nena de la Juden dienstordnung va portar la pel·licula d'Operación Triumfo (aquell abort de pel·licula del fill de puta d'en Jaume Balagueró) considerant-ho un insult a la meva dignitat humana no em vaig presentar a audiovisuals. Només diré que vaig estar dues setmanes castigat.
Em sap greu paliquejar-vos sobre la meva infància. Encegat per el torrent de records no he escrit tant bé com hauria.
Ho sento.
et comprenc perfectament, jo també anava a una escola catòlica Maristes Sants-les Corts, jo tambe vaig córrer la matexa sort que tu, jo també m'havia de quedar a dinar al cole.
ResponEliminaAllà la norma que imperava era la de "mariquita l'últim", tothom tenia la seva taula i el seu lloc, però sempre hi havia el típic desgraciat que s'intentava afanya per treuret el lloc i toca els collons.
La putada era que fins que tota la gent de la taula no hagués acabat de dinar no ens podiem aixecar, axi que si volies sortir al pati a jugar dora havies d'arribar el primer i engullir avans de ke arrivés el segon, fins aquí arriven les putades interalumnals. El problem real arribava quan la vigilan del menjador, i dic vigilant perquè no se li pot atribuir la categoria de monitora ja que era pitjor que "el sargento de hierro", que era una monja que no m'enrecordo com es diu ja que per sort he oblidat aquest capítol de la meva vida.
M'enrecordare tota la vida d'aquesta dona perquè quan hi havia llenties, t'arrancava la cullera de les mans l'omplia i te insertava a presio a la boca amb un gest enèrgic i cridant "comeee" i et donava 10 segons per empassar, ja que las rafagas de culleradas eran cada 10 segons, era traumant, pero lo pitjor era que ella sempre duia una ganivet a la mà amb el mànec de fusta, llavors venia per darrere i colpejava amb força contra la taula amb el manec axo significava que proxmimament comensaria la violació alimentaria.
Sort que només ho vaig haver d'aguantar duran tres cursos perque la dona es va morir d'un infart, o això és el que corria pel cole, ja que va desaparèixer d'un any per l'altre
Els foscos secrets del "camp d'ensenyament" pare coll de vic. Gran relat!
ResponEliminaJB