Avuí he anat al McDonalds i, si no vaig errat en la comptabilitat, n'he pres cinc, de gelats amb cafè. No pretenc fer de la meva manca de mesura un estandart ni retre homenatge al gegant de la mcglòria; només vull compartir un dels motius pel qual em sento orgullós de pertànyer a l'espècie decadent.
HI ha qui diu que el McDonalds és dolent, així, perquè sí, no s'adonen que amb aquests tipus de sentències deixen entreveure la seva intel·ligència, m'atreveixo a dir que no deu ser superior a la dels bovins que mantenen l'empresa en qüestió. No sé si és per moda, per seguir el fantasma anteamericà o simplement muda criticar la globalització. No és gens recomanable fer abús del fastfood i tampoc cal ser endocrí per saber que no és el menjar més nutritiu del món, però d'aquí a sentir dir "jo al McDonalds, per principis no hi vaig" hi ha un pas significatiu, i jo em pregunto: quins principis? Els principis del "menjar escombraries"? o "les hamburgueses de la meva mare són millors"; molt bé nen, acabes de descobrir la sopa d'all. Seria molt pedàgogic un supersize me de botifarra amb mongetes i cansalada... a mansalva. Quant colesterol es vulgui.
És veritat que la carn no té gaire gust per no dir cap, excepte el quart de lliure, califòrnia grill i alguna altre. Però l'encant no resideix en la carn sinó, com diu la Gestalt, el tot és més que la suma de les parts.
Deixant de banda l'estereotip canònic, jo recomano aquesta obra mestra, el gelat amb cafè, una tassa de cafè decent amb aquell gelat de gust únic (més o menys bo, però únic), un gelat banyat en cafè. Cafè amb gelat, gelat amb cafè, com és vulgui, qualsevol perspectiva és vàlida.
És evident que aquest constructe no és invenció de la casa, ni cap pretensió de ser-ne el millor del món, però com tantes altres coses del pallasso Ronald, la unió de totes elles fan una conjunció perfecte, indescriptible i inimitable.
En qualsevol cas, t'agradi el McDonalds o no, doneu-li una oportunitat al gelat amb cafè, se la mereix. Recordeu, val un euro, val la pena.
PS: Bon any a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada