Jo, incoherent.: Un dia feliç (Càustic fa gore barato basat en fets reals)

Era un dijous a la tarda, crec que al setembre. Una d'aquestes tardes en les que notes que el dia s'esta escurçant i gairebé pots olorar l'hivern acostar-se. Pujàvem amb cotxe cap a Taradell comentant la setmana, jo anava una mica tocat, el conductor no. Aproximadament al revolt del garden, un de nosaltres, no recordo qui, va fotre un crit en veure que hi havia alguna cosa a la carretera, però era massa tard i ho varem atropellar. És un so lleig, un so d'ossos trencats de sang esquitxada i de paracops abonyegat.

Sortosament, el cotxe va passar per sobre sense més problemes i varem aparcar uns cent metres mes enllà. Ens varem fer les típiques preguntes d'aquests casos ¿Era un animal,una persona? A la carrosseria només hi havia alguna petita taca, però de sota el xassís penjaven fils de alguna cosa sanguinolenta. Varem decidir tornar enrere per veure que havíem atropellat.
En arribar al lloc varem veure que el revolt estava ple de vísceres i sang. Allò que havíem atropellat era un senglar mort (algú l'havia atropellat abans que nosaltres)

Realment vaig sentir la necessitat de fotografiar-lo, era una imatge de una bellesa brutal que et quedava gravada amb foc a la retina. El morro obert per la meitat amb tots els ullals a la vista, la matèria gris escampada per el terra, el vapor que sortia del seu cos mort i la embriagadora olor del cadàver fresc, sense dobles interpretacions ni matisos, només vida desfeta sobre l'asfalt.