Cada dia dormo menys, últimament m'entra la son sobre quarts de deu del matí (em llevo com a molt tard a la una) i els caps de setmana no dormo, dec dormir menys de quinze hores setmanals.
Desperto amb una espècie de formigueig al cervell, la visió borrosa i un brunzit a les orelles. Aquests símptomes normalment em duren fins després de dinar (o de esmorzar segons com es miri) Però poden durar tot el dia.
Quan camino xoco amb les parets i els marcs de les portes. A vegades després de topar recolzo el cap contra la paret i em quedo en aquesta posició una estoneta fins que me'n adono del que estic fent.
En altres ocasions em quedo parat amb la esquena doblegada 90º i els braços estirats cap avall pensant en alguna absurditat (a què tenen gust els mitjons?Sóc un miriàpode o un anèl·lid?) La baba em cau i a dins el meu cap es repeteix la tornada d'alguna cançó (últimament m'ha donat per l'estribillo de disorder "I got the spirit but lose the feeling")
Si per casualitat arribo a la cuina m'omplo la boca de cereals fins que no m'en caven més i bec aigua de l'aixeta a galet per estovar-los (a vegades Cardhu)
Ja sé que no estic bé. Que hauria de dedicar les hores de nit a dormir i no a mirar youtube i ocasionalment escriure codi (un codi que fa llàstima, que no mereix ser executat) però tampoc tinc voluntat per arreglar-ho.
Avui he fet en Hal 9000 en 256 px.
senyor Càustic en la seva defensa haig de dir que el fet de xocarse contra les parets i els marcs de les portes no és degut al'insomni, almenys en la seva totalitat ja que a mi també em passa i no pateixo d'insomni.
ResponEliminaPer altre vanda li recomanaria que les hores nocturnes les dediques, no en la seva totalitat però si en un parcial quasi major al 50%, a fer-les efectives dormint ja que la raça humana per naturaleza és una raça diurna i no nocturna.